Situats a Alpens, sortiu
a la carretera i seguiu-la en direcció a Berga (esquerra).
Al cap d'uns centenars de metres, en deixar enrere les envistes del
poble, preneu un corriol (GR) que trenca a la dreta, puja a la careneta
immediata i la faldeja fins a la masia de Torrats (10 min). Uns metres
abans d'arribar-hi, haureu desembocat en la pista d'accés a
la casa. Ara cal seguir aquest nou vial, tot deixant la masia enrere
i planejant cap a l'interior de la vall de Matamosses. Es passa a
frec de la roca de Pena (15 min), dreta com una mà, i s'arriba
al llit de la riera. La pista remunta el curs, tot deixant a la dreta
la font de Matamosses (20 min). Més amunt, en entrar en un
racó (els Joncarons), es deixa la pista i es pren un corriol
costerut que escurça les marrades de la carretera.
S'ateny un collet carener (40 min) on hi ha una cruïlla
de camins. A curta distància es veu la masia de Pujampí.
El GR travessa el camí procedent de la casa i guanya altitud
pel carener (N-NE). La vista és ara generosa. Tenim el Puig
Cornador, dret a sobre nostre. Aviat, el nostre corriol es decanta
de la carena i puja lentament pel faldar de la muntanya, molt costerut
i frondós. Així, s'arriba al profund Coll Tallat (1.139
m – 55 min). A l'esquerra (W) s'eleva el petit Puig Cornador,
on podeu pujar amb 10 min de costa molt dreta. Coll Tallat és
una cruïlla important de camins. Pel vessant oposat baixa el
camí de les Llosses. Nosaltres, però, seguim a la dreta,
per un caminot que segueix els alts i baixos de la carena, amb bones
vistes cap a migdia.
|
Finalment
s'arriba a un collet al peu de l'església on un corriolet s'enfila
al pujolet on hi ha bastida Santa Margarida de Vinyoles (1.198 m –
1h 15min).

El santuari de Santa Margarida és documentat des del s. xiii
i devia ser l'antiga capella del desparegut Castell de la Guàrdia.
Hi ha qui creu que aquesta fortalesa correspon a les ruïnes del
Castellot, insòlitament bastit als peus del santuari, 70 m
per sota, en un cap de serrat que apunta a migdia. El temple actual,
però, fou reedificat en el 1854, amb motiu d'un vot popular
fet durant una epidèmia de pesta.
|