Recorregut interessant per la cornisa dels vessants que donen l’esquena a Vilada i la Nao, que ens permetrà gaudir d’un paisatge divers, de fagedes, fonts cingles, torrents i panoràmiques semiaèries.

Sortim del pàrquing del Centre Cívic de la Nou pel carrer de sota l’església romànica de Sant Martí i ens dirigim cap a Cal Patzí. Continuem amunt per les escaletes arran d’aquesta casa per un camí indicat amb els senyals del GR 241. Quan aquest esdevé pista, s’ha de seguir per la dreta, ja fins a Caselles, i agafar la pista superior que es decanta de pujada a tocar el clot del Manrell. Quan la pista s’aparta del torrent en un gir d’uns 270° se surt a un sender molt fressat i bastant enroquissat, que fa el recorregut sempre a prop del torrent i en sentit NE, tret del tram curt quan gira cap a l'W. Arribem a un petit replà allargassat, situat a dalt d’un gran cingle, anomenat l’era de Manrell. Ara, el camí segueix carena amunt i al NE, forca costerut i s'acostant-se als cingles al peu de la jaça de les Espades; poc abans, pero, haurem passat per la font del Faig, que no sol rajar.



Ara el camí fa via per la zona acanalada enmig d’una frondosa fageda, i tomba a la dreta fins a orientar-se quasi al S, uns 200 m, per assolir la carena del Sobrepuny. Si la seguíssim cap a la dreta arribaríem al Sobrepuny de Baix (1.566 m), que acaba en un cingle sobtat i des d’on les vistes son àmplies. El recorregut segueix la carena cap a la nostra esquerra, i uns 400 m amunt s’assoleix al cim del Sobrepuny (1.656 m), la muntanya més emblemàtica de la Nou. La grandiosa panoràmica que es pot albirar des d’aquí és només barrada al N i a l'W per la pineda i la creixent brolla. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic, la senyera i un pessebre que la gent de la Nou renova anualment. El descens el fem pel cantó N, per un corriol (amb curtes derivacions) que a uns 200 m arriba al collet del Faig (1.567 m) -cruílla de camins-. Pel de la dreta, mig tancat al bestiar, baixem a la collada de Dalt de Picamill; és un vial molt ben fressat que discorre per una frondosa fageda i acaba en dos collets pradencs (des dels quals es pot baixar al NE cap a les comes de Clot), i continua cap a Picamill. El primer collet el forma el Sobrepuny amb el Roc Alt, és el cingle que destaca, vist de lluny, a tocar el Sobrepuny. Aquest camí de ferradura era l’antic pas de Vilada a la Clusa per les collades de Picamill i, com es pot apreciar en diversos trams, havia estat un camí força ample.

Des de la segona collada, la de Baix (1.437 m), el camí es decanta al SW i més endavant en parteix un de pujada, a les restes de la casa de Picamill, que opcionalment es poden visitar. És una masia que fou destruïda durant L’ultima guerra a causa d’un incendi provocat per fer sortir la gent que suposadament hi era amagada. Si no volem recular podem continuar per un caminet molt abandonat, que enllaça de nou amb el camí que hem deixat més amunt. La collada de Pasquals (1.210 m) ja és a pocs passos. A escassos 100 m es forma una segona collada. A continuació baixem pel camí que ressegueix la riba esquerra del torrent de Casadessús, del qual s’aparta una mica perquè no baixa tant com el torrent, i a uns 600 m des de la collada s'és a uns penyals: a frec (abans de passar-los) se surt per un camí que recula i baixa al torrent, el travessa, i a uns 100 m entra a la pista de desemboscament que porta fins a Marginet. A no més de 200 m passa per sota del cingle de la Bauma. Pot interessar enfilar-s’hi per veure part de la cova i les restes de la casa. El nom li ve del fet que antigament la casa estava adossada a la cova, en plena balma.




Quan siguem a Marginet cal seguir la pista, i ja prop de Ca l'Espanya s’agafa el corriol de baixada que fa el recorregut a tocar el llit del torrent de la Nou i va a parar a la carretera asfaltada, corba on conflueixen els dos torrents, el que baixa de la Baga Negra i el del clot del Manrell. Se segueix l’asfalt a la dreta (uns 100 m) i es deixa per fer la rampa enllosada, que entre dues cases (el Torrent i la Casa Xica) baixa al torrent i permet passar el pontet, des del qual, camí amunt, s’arriba al santuari de Lurda. És ja gairebé a dalt, quan en surt el camí esglaonat que baixa a la gruta de la Bernadeta, lloc recomanable de visitar, amb la font de Sant Isidre, la imatge de la marededéu, al llindar de la gruta i la piscina on amb fe, diverses persones hi havien guarit els seus mals. La gruta va ser folrada amb pedra que extragueren, segons alguns informants, del Forat d'Espades. La resta, fins al Centre Cívic, ja s’ha fet de baixada.